Benedicció de la Basilica de la Sagrada Família
Segueix en directe a 3Cat la visita del papa Lleó XIV a la Sagrada Família de Barcelona, amb motiu del centenari de la mort d’Antoni Gaudí.
La retransmissió inclou la missa solemne dedicada a l’arquitecte i la benedicció i inauguració de la torre de Jesús, la torre central que converteix la basílica en l’església més alta del món, amb 172,5 metres d’alçada.
3Cat ofereix el senyal de l’acte en directe des de Barcelona, amb cobertura especial i emissió en 4K HDR.
La torre de Jesús de la Sagrada Família (l’església més alta del món, amb 172,5 metres) s’il·lumina per primera vegada en un espectacle de llums i drons al cel de Barcelona.
La seqüència culmina la torre central de la basílica de Gaudí i forma part de l’homenatge visual a l’arquitecte en el centenari de la seva mort.
Pentecosta és la celebració cristiana, 7 setmanes després de la Pasqua (Resurrecció)
diumenge 24 maig
La Pentecosta (del llatí pentecoste, literalment «cinquantena», venint del grec pentekosté (heméra) «el cinquantè dia»), Cinquagesma i popularment Pasqua de Pentecosta o Pasqua Granada o segona Pasqua[1] és una celebració cristiana que s’escau el cinquantè dia després del Diumenge de Resurrecció -comptant el mateix diumenge- i que commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols i l’inici de llur activitat de l’evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l’Esperit Sant. A la litúrgia catòlica és la festa més important després de la Pasqua de Resurrecció i Nadal. L’eucaristia inclou la seqüència medieval Veni, Sancte Spiritus.
Un pancaritat és una trobada popular fora de la vila on normalment hi ha una menjada que se celebra a les jornades posteriors a la Pasqua a molts pobles de Mallorca, com a «tercera festa» de Pasqua. S’hi consumeixen els darrers productes típics de Pasqua (panades, rubiols, crespells, flaons, carn rostida, vi i fruita, anomenats recrestalles o regastalles), fets a posta la segona festa de Pasqua o recollits en una capta anomenada cantar panades. El lloc triat sol ser emblemàtic per als participants, generalment fonts, ermites o santuaris, i s’hi fan ballades tradicionals (ball de les panades).
Els pancaritats procedeixen de la medieval diada de la Caritat, celebrada el dia de Pentecosta o Cincogema, que tenia relació amb el cicle agrari i en la qual s’efectuava la benedicció de les collites, modernament traslladada a Mallorca al tercer diumenge de Pasqua i efectuada secularment des del puig de Randa.
Les seves arrels, però, venen de la festivitat jueva anomenada Xavuot, que commemora el lliurament a Moisès de la Torà i els deu manaments al mont Sinaí.
n’Aina ja es Psicòloga clinica
El CHV celebra el comiat de 19 residents que han completat la seva formació especialitzada a Osona
L’Hospital Universitari de Vic ha acollit l’acte de comiat dels residents mèdics, infermers, farmacèutics i psicòlegs que finalitzen la seva formació als centres del CHV i Unitats Docents d’Atenció Familiar i Comunitària d’Osona.
En total, han finalitzat la seva residència 19 professionals: 15 residents que han dut a terme la seva formació al Consorci Hospitalari de Vic i 4 residents d’Atenció Familiar i Comunitària.
Al CHV, han completat la seva formació 8 metges interns residents (MIR), 1 farmacèutic intern resident (FIR), 1 psicòleg intern resident (PIR) i 5 infermers interns residents (IIR). A les Unitats Docents d’Atenció Familiar i Comunitària, s’han acomiadat 1 MIR i 3 IIR de l’especialitat d’Atenció i Infermeria Familiar i Comunitària.
primer any de PIR
Durant l’acte han parlat diferents persones de la direcció i tots han tingut paraules emotives per acomiadar els residents. En primer lloc, ho ha fet la directora de Transferència de Coneixement, Núria Roger, la directora Assistencial del CHV, Rosa Morral, i el director d’Infermeria, David Ordóñez. Seguidament, la cap d’estudis, Susanna Vilaseca, ha volgut reconèixer la trajectòria dels professionals que ara clouen aquesta etapa.
Els tutors i tutores també han dedicat paraules de reconeixement i agraïment per a cadascun dels residents, destacant la seva dedicació i implicació al llarg dels anys de formació.
L’acte ha acabat amb el parlament de la gerent del CHV, Sara Manjón, que ha desitjat als residents molts d’èxits en la nova etapa professional que ara comencen.
Compartir a Facebook Compartir a Twitter
https://youtube.com/shorts/mjiI779qoV0?si=I1SFFZ-J9sY-3IIG
https://youtu.be/mwevJXiMzT0?si=k-e4dvfkopbucB3w
https://quickshare.samsungcloud.com/ptHxbn2GytWW
Pentecosta és la celebració cristiana, 50 dies després de la Pasqua (Resurrecció),
Que commemora la vinguda de l’Esperit Sant sobre els apòstols i la Verge Maria. Marca el naixement de l’Església i l’inici de la missió evangelitzadora, simbolitzat per vent i llengües de foc que els van capacitar per parlar noves llengües.
Significat Bíblic i Teològic
Vinguda de l’Esperit Sant: Es compleix la promesa de Jesús d’enviar al “Paràclit” o defensor per guiar els deixebles cap a la veritat.
La Pentecosta marca l’inici oficial de la missió de l’Església de proclamar la resurrecció de Crist a totes les nacions.
Reversió de Babel: A diferència de la torre de Babel on es van confondre les llengües, l’Esperit Sant permet que els apòstols siguin entesos per persones de diverses nacions, simbolitzant la unitat.
Nova Aliança: Així com la Pentecosta jueva (Shavuot) commemorava el lliurament de la Llei al Sinaí, la Pentecosta cristiana simbolitza una nova aliança escrita no en pedra, sinó en els cors per l’Esperit.
Transformació: Els apòstols, plens de l’Esperit, perden la por i reben els dons (saviesa, enteniment, consell, fortalesa, ciència, pietat i temor de Déu) per testificar.
YouTube
Context Històric i Etimologia
Origen: La paraula prové del grec pentēkostē, que significa «cinquantè» (dia 50).
Arrel Jueva: Originalment, era una festa agrícola (festa de la collita o de les setmanes) que celebrava els primers fruits i el lliurament de la Llei al Sinaí,
50 dies després de la sortida d’Egipte.
Celebració Litúrgica
És la culminació del temps pasqual.
El color litúrgic és el vermell, que simbolitza el foc de l´Esperit Sant.
Qué es Pentecostés – PONTIFICIA UNIVERSIDAD CATÓLICA DE VALPARÍSO
https://www.pucv.cl/uuaa/pastoral-estudiantes/noticias/que-es-pentecostes
Aquesta setmana, milions de jueus a tot el món recorden l’èpica fugida de l’esclavatge a Egipte
Aquesta setmana, milions de jueus a tot el món recorden l’èpica fugida de l’esclavatge a Egipte, les deu plagues, l’obertura del Mar Roig i els quaranta anys de pelegrinatge al desert. És una història bonica, carregada de simbolisme i tradició. Però hi ha un problema: mai no va passar.
No és una afirmació provocadora per provocar. És el consens aclaparador de l’arqueologia moderna, l’egiptologia i la crítica històrica. Després de més d’un segle d’excavacions a Egipte, el Sinaí i el Canaan, els especialistes no han trobat cap prova que un grup massiu d’esclaus hebreus hagi viscut, treballat, fugit o peregrinat per aquesta regió. El silenci dels registres egipcis és ensordidor.
Els jeroglífics i els papirs de l’antic Egipte són obsessivament detallistes. Registraven collites, impostos, batalles, sequeres i fins i tot els somnis dels faraons. Però de l’esclavatge dels israelites, de les plagues que van devastar el país, de la pèrdua de tot un exèrcit al mar… ni una línia. Com és possible que la superpotència més burocràtica de l’antiguitat no deixés constància d’un cataclisme que, segons la Bíblia, gairebé la destrueix?
Tampoc hi ha rastre al Sinaí. Durant dècades, arqueòlegs d’Israel, els Estats Units i Europa han pentinat el desert a la recerca de ceràmica, campaments, tombes o qualsevol vestigi dels suposats 40 anys de pelegrinatge de centenars de milers de persones. No hi han trobat res. Zero. Perquè mai no hi va haver res a trobar.
L’evidència arqueològica a Canaan tampoc no quadra. Les ciutats que la Bíblia diu que Josuè va conquerir (com Jericó i Hai) en aquella època o estaven deshabitades o eren petits assentaments sense muralles. La conquesta violenta i llampec no té correlat real. El que sí que es veu és un sorgiment gradual i pacífic de poblats als turons de Judea, habitats per gent que era, la majoria, cananea local. És a dir, els israelites no van arribar de fora: van sortir de la pròpia terra de Canaan.
Aleshores, d’on surt el mite de l’Èxode? La història és un relat fundacional, construït segles després dels suposats fets, probablement durant l’exili a Babilònia (segle VI aC). Va servir per unificar les tribus del nord i del sud sota una identitat comuna: la d’un poble esclavitzat que va ser alliberat pel déu.
És un conte
d’origen poderós que diu: «nosaltres no som com els cananeus; nosaltres vam ser esclaus i la nostra força no ve d’exèrcits, sinó de l’aliança amb Jahvè»
https://www.google.com/url?sa=t&source=web&rct=j&opi=89978449&url=https://ca.wikipedia.org/wiki/P%25C3%25A9ssah&ved=2ahUKEwjwpamL7dSTAxVANvsDHRRgIcIQFnoECBgQAQ&usg=AOvVaw3C49F6e4mzQQji4fAjbk2D
I cal dir-ho sense eufemismes: el relat de l’Èxode, amb la idea d’un «poble elegit» i una «terra promesa», ha estat una màquina de fabricar excepcionalisme.
Durant segles, aquesta narrativa es va fer servir per justificar l’ocupació de territoris, la superioritat espiritual i la separació de la resta de la humanitat. Però cap poble és “escollit”. Cap ètnia no té línia directa amb la divinitat. Aquesta pretensió és tan absurda com si els grecs afirmessin que Zeus els va dictar les lleis o els nòrdics que Odín els va regalar Escandinàvia.
El que els jueus tenen —i això sí que és real— és una extraordinària capacitat per explicar històries. La Hagadà és una obra mestra de la literatura i la memòria col·lectiva. La tradició oral jueva ha preservat relats, lleis i poesies que han influït el món sencer. Però una cosa és admirar la cultura i una altra de molt diferent confondre els contes amb la història.
Celebrar el pesatge està bé. És una bella festa, plena de significats ètics: l’empatia amb l’oprimit, la memòria de l’esclavatge com a advertiment, l’esperança en l’alliberament. Però fem-ho sabent que és un mite. Com el de Ròmul i Rem, com el de la fundació de Tenochtitlán, com el dels primers emperadors xinesos. No hi ha res de dolent als mites, mentre no se’ls demani que siguin veritat.
El pitjor és quan s’exigeix que la resta del món accepti com a fets històrics el que són llegendes. I pitjor encara, quan aquest mite es fa servir per reclamar privilegis, terres o un estatus especial. Els jueus no són ni més ni menys especials que qualsevol altre grup humà. Són simplement els hereus d’una tradició cultural mil·lenària que inclou, entre moltes riqueses, un conte excepcionalment ben construït sobre un Èxode que mai va succeir.
Així que aquesta nit, mentre canten Dayenu i brinden amb vi, recordin: la llibertat que celebren no necessita ser històrica per ser valuosa. Però tampoc no pretenguin que els altres creguem en el seu relat com si fos un document de l’ONU. Vostés són molt bons contadors de contes. Però per això és “el poble escollit”… hi ha un tros tan gran com el Mar Roig que mai no es va obrir.
